Al febrer s'han tornat a registrar rebutjos en frontera d'enviaments de cítrics procedents de tercers països com Egipte i Turquia per presència de plagues i matèries actives no autoritzades a la Unió Europea. Una notícia que, més enllà del titular, torna a posar sobre la taula una qüestió clau per al nostre sector: la necessitat de reciprocitat en les condicions de producció.
Des de Cocalni considerem important informar els nostres socis i al sector sobre aquesta mena de situacions, perquè influeixen directament en la competitivitat, la seguretat fitosanitària i l'estabilitat del mercat.
Què ha ocorregut exactament
Segons ha denunciat La Unió Llauradora, durant el mes de febrer s'han produït sis rebutjos en frontera d'enviaments de cítrics procedents d'Egipte i Turquia. Els controls fitosanitaris van detectar incompliments relacionats amb plagues i amb l'ús de substàncies actives no permeses a la Unió Europea.
Aquests rebutjos es produeixen en el marc del sistema europeu d'alerta ràpida per a aliments i pinsos, que notifica les incidències detectades en productes importats.
Pots consultar la notícia original completa en el següent enllaç: launio.org
Per què és important per a l'agricultor valencià
Aquest tipus d'incidències reforcen una reivindicació històrica del sector citrícola: les mateixes exigències per a tots.
Els agricultors europeus treballem sota una normativa cada vegada més estricta en matèria fitosanitària, mediambiental i de seguretat alimentària. L'ús de matèries actives està fortament regulat i els controls són constants. No obstant això, quan entren productes de tercers països que no sempre compleixen les mateixes condicions, es genera una situació de competència desigual.
A més, existeix un risc afegit: la possible entrada de plagues que puguen afectar les nostres explotacions. La prevenció és clau per a protegir les nostres parcel·les i garantir la continuïtat del cultiu.
Notícies com aquesta ens recorden que el futur del camp passa per la unió del sector, el compliment rigorós de la normativa i la defensa de condicions justes en el comerç internacional.
Perquè darrere de cada taronja hi ha molt més que un producte: hi ha treball, inversió i compromís amb el territori.
