Vols con\u00e9ixer 5 curiositats sobre les taronges? En aquest article, explorarem cinc curiositats de la hist\u00f2ria i la cultura darrere d'aquestes delicioses i emblem\u00e0tiques fruites.<\/p>\n\n\n\n
En una variant del cl\u00e0ssic dilema sobre l'ou i la gallina, ens endinsem en el m\u00f3n fruiter per a preguntar-nos: qu\u00e8 va sorgir primer, la taronja o la mandarina? Sovint, la nostra percepci\u00f3 ens fa pensar que la taronja \u00e9s la figura principal, la \u00abmare\u00bb de la mandarina. No obstant aix\u00f2, la realitat \u00e9s que la mandarina precedeix a la taronja, ja que aquesta \u00faltima \u00e9s, en veritat, un h\u00edbrid que resulta de la fusi\u00f3 de dos c\u00edtrics: 75% mandarina i 25% pomelo\u2026<\/p>\n\n\n\n
Encara que la utilitzem en un context rom\u00e0ntic, en l'antiguitat mancava d'aquesta connotaci\u00f3. Es conta que en una \u00e8poca remota, els \u00e9ssers humans eren esf\u00e8rics, a semblan\u00e7a de les taronges. Posse\u00efen dues cares oposades en un mateix cap, aix\u00ed com quatre bra\u00e7os i quatre cames per a despla\u00e7ar-se rodant. Conscients de la seua singularitat i quasi perfecci\u00f3, aquests \u00e9ssers llegendaris es van tornar vanitosos, arribant a considerar-se d\u00e9us i van desafiar a l'Olimp. Com a c\u00e0stig, Zeus els va dividir en dos amb un llamp i, en trobar-se incomplets, van comen\u00e7ar a vagar per la Terra a la recerca de la seua altra meitat.<\/p>\n\n\n\n
Segons la mitologia grega, existia un jard\u00ed meravell\u00f3s ocult, cuidat per les nimfes Hesp\u00e9rides amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d'un drac de cent caps. En eixe jard\u00ed creixien arbres que donaven \u00abpomes d'or\u00bb, les quals Gea va regalar a Hera quan aquesta es va unir en matrimoni amb Zeus. Eixes pomes daurades del Jard\u00ed de les Hesp\u00e9rides, pel que sembla, eren taronges.<\/p>\n\n\n\n
La paraula taronja prov\u00e9 de l'\u00e0rab t\u0173r\u0173n\u01e7a; tot i que, en realitat, els \u00e0rabs van actuar com a simples intermediaris, transmetent la forma indop\u00e8rsica origin\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
A la fi del segle XIX, a Val\u00e8ncia, la taronja s'erigia com a s\u00edmbol de prosperitat econ\u00f2mica, inspirant a pintors i escriptors de l'\u00e8poca. Figures com Joaqu\u00edn Sorolla, Teodoro Llorente o Blasco Ib\u00e1\u00f1ez van voler plasmar en les seues obres la prosperitat econ\u00f2mica que experimentava en eixe moment la regi\u00f3 valenciana gr\u00e0cies a l'explotaci\u00f3 de la taronja.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"