Vols conéixer 5 curiositats sobre les taronges? En aquest article, explorarem cinc curiositats de la història i la cultura darrere d'aquestes delicioses i emblemàtiques fruites.
Què va sorgir primer, la taronja o la mandarina?
En una variant del clàssic dilema sobre l'ou i la gallina, ens endinsem en el món fruiter per a preguntar-nos: què va sorgir primer, la taronja o la mandarina? Sovint, la nostra percepció ens fa pensar que la taronja és la figura principal, la «mare» de la mandarina. No obstant això, la realitat és que la mandarina precedeix a la taronja, ja que aquesta última és, en veritat, un híbrid que resulta de la fusió de dos cítrics: 75% mandarina i 25% pomelo…
Alguna vegada t'has qüestionat l'origen de l'expressió «la mitja taronja»?
Encara que la utilitzem en un context romàntic, en l'antiguitat mancava d'aquesta connotació. Es conta que en una època remota, els éssers humans eren esfèrics, a semblança de les taronges. Posseïen dues cares oposades en un mateix cap, així com quatre braços i quatre cames per a desplaçar-se rodant. Conscients de la seua singularitat i quasi perfecció, aquests éssers llegendaris es van tornar vanitosos, arribant a considerar-se déus i van desafiar a l'Olimp. Com a càstig, Zeus els va dividir en dos amb un llamp i, en trobar-se incomplets, van començar a vagar per la Terra a la recerca de la seua altra meitat.
En la mitologia grega, aquesta fruita era considerada la menja dels déus.
Segons la mitologia grega, existia un jardí meravellós ocult, cuidat per les nimfes Hespérides amb la col·laboració d'un drac de cent caps. En eixe jardí creixien arbres que donaven «pomes d'or», les quals Gea va regalar a Hera quan aquesta es va unir en matrimoni amb Zeus. Eixes pomes daurades del Jardí de les Hespérides, pel que sembla, eren taronges.
Quin és l'origen de la paraula «taronja»?
La paraula taronja prové de l'àrab tųrųnǧa; tot i que, en realitat, els àrabs van actuar com a simples intermediaris, transmetent la forma indopèrsica originària.
Segle XIX a Valencia.
A la fi del segle XIX, a València, la taronja s'erigia com a símbol de prosperitat econòmica, inspirant a pintors i escriptors de l'època. Figures com Joaquín Sorolla, Teodoro Llorente o Blasco Ibáñez van voler plasmar en les seues obres la prosperitat econòmica que experimentava en eixe moment la regió valenciana gràcies a l'explotació de la taronja.
